A les web de les policies italianes (Carabinieri i Polizia di Stato) hi ha apartats i seccions dedicats a la història dels cossos on abunden les referències i els articles a actuacions dels seus agents en la guerra de Resistenza, en defensa dels valors democràtics contra el règim feixista i l’ocupant nazi, mentre són obviades o silenciades les actuacions de membres d’aquests cossos a les ordres del règim de Mussolini.
També la Policia Nacional Espanyola tè una pàgina web que conté una secció de memòria. https://www.policia.es/_es/tupolicia_memorial_victimas.php
Dedicada, en aquest cas, exclusivament a la lluita contra el “terrorismo”, definit com a Actividad intencionada de violencia realizada por una banda armada, organización, grupo o personas que, aun no integradas en dichas organizaciones, tienen como objetivo “subvertir el orden constitucional o alterar gravemente la paz pública” mediante la perpetración de delitos graves que atentan contra los derechos humanos, la dignidad, las libertades fundamentales y el Estado de Derecho.
Cap al·lusió als atemptats contra els drets humans, la llibertat, les dignitats fonamentals i l’Estat de Dret, perpetrats durant 40 anys pel règim franquista i els seus braços armats, PN (coneguts llavors com “els grisos”) entre ells.
Tampoc hi ha cap presa de distància d’”aquella” policia, repressora i guardiana de la dictadura, ans al contrari: la lluita i les “víctimes” policials per reprimir l’oposició armada al franquisme són assumits sense matisos. La PN actual es reivindica així hereva i continuadora de la que va actua durant 40 anys a via Laietana.
Res de nou, com tampoc resulta nou, tot i que inacceptable per una sensibilitat formalment democràtica, l’absència, entre les organitzacions “terroristes” de sigles com els GAL, el BVE, la triple A i de les seves víctimes. Però en aquesta pàgina d’una institució d’ un estat que es defineix de dret i que diuen homologada a l’entorn europeu, es viola directament la llei. Concretament la de memòria democràtica.
En efecte entre els “rostres del mal” terroristes són mencionats els membre del MIL, organització que no encaixa per res en la definició de ”terrorisme” feta per la mateixa policia nacional i que és descrita així “…sin constitución formal ni congreso fundacional, se sabe poco de esta pequeña organización de corte anticapitalista y antifranquista que se definía a sí misma como grupo de apoyo a la lucha obrera. Durante su breve existencia a finales de la dictadura asesinó a un policía”.
Aquest paràgraf reuneix alhora apologia del règim franquista i escarni de les seves víctimes i entra en el supòsit de l’article 62. Cap. 1. Ap. d) i e) de la llei BOE-A-2022-17099-[1] A més representa una falsificació obscena de la veritat històrica i la reivindicació de les pràctiques repressives dictatorials.
El MIL era un grup armat que no practicava la violència contra persones. Com a molt atracaments per finançar vagues i lluites obreres. Puig Antich, un dels seus militants i jove compromès socialment i profundament antifeixista, fou emboscat per un grup de policies al servei de la dictadura. Es va resistir i en la lluita va quedar greument ferit a la mandíbula mentre un dels policies queia mort. Tot i la sospita que el tret mortal fora de “foc amic” i que en tot cas Salvador havia actuat en legítima defensa com a activista contra una dictadura, un tribunal militar el va sotmetre a un procés farsa i el va condemnar a mort. Va ser assassinat amb el suplici atroç del garrot vil a la Model el 2 de març de 1974.
Tot i ser el seu acusador imputat per la justícia argentina de crim de lesa humanitat, els comandaments de la policia encara avui – lluny de demanar perdó per haver participat com a institució en aquell muntatge macabre que va costar la vida a un jove idealista defensor de valors de llibertat i dignitat – gosen titllar-lo de terrorista, donant per legítima una sentència infame i blanquejant la institucionalitat franquista. A aquesta gent el govern de PSOE/Sumar acaba de confiar la gestió de la comissaria de via Laietana com “Espai de memòria de la tortura i la repressió”. Una broma de mal gust. Gairebé tant com l’anunciada creació d’una fiscalia de memòria democràtica, incapaç de fer respectar ni una de les ridícules limitacions a l’arrogància continuista del franquisme en aquest estat. Mig segle després de la mort del dictador.
[1] Artículo 62. Infracciones. 1. Son infracciones muy graves: d) La falta de adopción de las medidas necesarias para impedir o poner fin a la realización, en espacios abiertos al público o en locales y establecimientos públicos, de actos de exaltación personal o colectiva, de la sublevación militar, de la Guerra o de la Dictadura, de sus dirigentes, participantes en el sistema represivo o de las organizaciones que sustentaron al régimen dictatorial, cuando entrañen descrédito, menosprecio o humillación de las víctimas o de sus familiares por parte del titular o responsable del espacio donde se desarrollen dichos actos. e) Las convocatorias de actos, campañas de divulgación o publicidad que por cualquier medio de comunicación pública, en forma escrita o verbal, en sus elementos sonoros o en sus imágenes, inciten a la exaltación personal o colectiva, de la sublevación militar, de la Guerra o de la Dictadura, de sus dirigentes, participantes en el sistema represivo o de las organizaciones que sustentaron al régimen dictatorial, cuando entrañe descrédito, menosprecio o humillación de las víctimas o de sus familiares.