Archivos de la categoría: Campanya

«Declaració institucional aprobada a Badalona amb la oposició de CiU i Psc a la inclusió de l’esment a «Bombes d’Impunitat».

MOCIOBOMBARDEJOSABADALONA

Els Grups Municipals de Guanyem Badalona en Comú, ERC-Avancem-MES i ICV-EUiA, a
proposta de la Comissió de Memòria Històrica de Badalona i d’acord amb allò que preveu
l’article 103 de la Llei 8/87 Municipal i de Règim Local de Catalunya, presenten, a fi que
sigui debatuda i, si s’escau, aprovada en el decurs del proper Ple Ordinari de l’Ajuntament
de Badalona la següent moció:

PEL 80è ANIVERSARI DE L’INICI DELS BOMBARDEJOS PER PART DE L’AVIACIÓ
ITALIANA A BADALONA I EN SUPORT A LA CAMPANYA «BOMBES D’IMPUNITAT»
El 17 de març de 1937 a les nou i catorze minuts dos avions de l’Aviazione Legionaria
deixava caure les seves bombes incendiàries sobre Badalona, causant una víctima mortal.
La ciutat, que havia estat assenyalada com a objectiu pels sollevats pel seu pes industrial,
va patir durant més d’un any i mig un total de 38 bombardejos.
Els bombardejos deixaren un total de 130 badalonins i badalonines assassinads i desenes
d’habitatges i industries destruïdes, sent el més sagnant el del 30 de juny de 1938, en el que
les bombes assassinaren 65 persones.
Més de trenta-sis anys de franquisme i la manca d’una política decidida per la recuperació
de la memòria de l’època fins a temps recents han fet que aquests fets siguin avui dia
fortament desconeguts pels propis badalonins i badalonines.
Des del món acadèmic i d’institucions històriques s’està fent una feina important de
recuperació de la història de la ciutat, incloent l’etapa de la guerra civil. Tot just fa dues
setmanes es presentava el llibre ​ Badalona sota les bombes (1936-1939) ​ , del catedràtic
badaloní d’Història Contemporània Joan Villarroya i Font, editat pel Museu. També des de la
societat civil s’estan duent a terme projectes de recuperació de la memòria històrica i de
reparació.
Les institucions públiques han de promoure la difusió i l’aprofundiment de la memòria
històrica local i donar suport a les iniciatives que sorgeixin al seu entorn, de manera
coordinada amb la societat civil, les institucions històriques i el món acadèmic.
Per tot això, en nom de la Comissió per la Recuperació de la Memòria Històrica de
Badalona es proposa al ple l’adopció dels següents
ACORDS:
1. Refermar el compromís de Badalona amb la pau i contra la impunitat dels crims de
guerra contra la població civil
2. Elaborar un projecte de difusió sobre els bombardejos sobre la ciutat i de record a
les víctimes, coordinat amb la Comissió per la Recuperació de la Memòria Històrica
de Badalona.
3. Formular, en col·laboració amb la Comissió per la Recuperació de la Memòria
Històrica i les associacions populars de Badalona, demandes concretes de
rescabalament simbòlic.
4. Donar suport i assessorament a iniciatives de possibles demandes de reparació.
5. Traslladar l’acord a la Comissió per la Recuperació de la Memòria Històrica de
Badalona, el Memorial Democràtic i el Departament d’Afers i Relacions Institucionals
i Exteriors i Transparència
Badalona, 23 de març de 2017

Jose Téllez
Grup Municipal de Guanyem Badalona en Comú
Agnès Rotger
Grup Municipal d’ERC-Avancem-MES
Maria Gallardo
Grup Municipal d’ICV-EUiA

Text de la declaració d’adhesió a Bombes d’Impunitat rebutjat a Barcelona per PdCat i Psc (amb PP i Ciudadanos).

04 DI Adhesió Manifest Bombes ImpunitatERC-Barcelona

AL PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA
El restabliment de la veritat és una etapa ineludible en la lluita contra totes les formes
de domini i opressió.
40 anys de dictadura i 30 d’amnèsia induïda han intentat esborrar la memòria de tot
un poble, de tota una generació. Esborrar la memòria d’un procés de canvi social
esclafat per un cop d’estat militar, amb el suport decisiu de les potències nazi-feixistes.
En violació del dret internacional i del dret de guerra, el bàndol agressor va cometre
nombrosos actes de lesa humanitat. Entre altres, l’Aviazione Legionaria i la Legió
Còndor, amb més d’un miler d’avions, van realitzar de manera sistemàtica els primers
bombardejos de saturació dirigits explícitament a assassinar i terroritzar la població
civil (Gernika, Màlaga, Barcelona, València, Baix Aragó).
A Catalunya, només l’aviació nazi-feixista va causar 5.000 morts en els 181 pobles i
centres urbans atacats, amb milers d’edificis derruïts i danys ingents a les
infraestructures civils.
Barcelona va patir la crueltat dels bombardeigs feixistes entre 1937 i 1938. Encara que
els nombrosos atacs de l’aviació italiana del gener de 1938 van matar unes 600
persones, els bombardeigs aeris més sagnants van ser els dels dies 16, 17 i 18 de març
d’aquell any. Hi van causar prop d’un miler de morts i més de 1.500 ferits. I la
fisonomia de molts carrers i places de la ciutat es va veure brutalment esquinçada. No
en va, el 18 de juny de 1940, quan les bombes alemanyes començaven a devastar
Londres, el primer ministre britànic Winston Churchill va encoratjar la ciutadania tot
dient: “No vull infravalorar la severitat de la prova que cau sobre nosaltres, però confio
que els nostres conciutadans seran capaços de resistir com ho va fer el valent poble de
Barcelona.”
Des de llavors i fins avui ni la República Italiana, ni Alemanya, successors dels estats
agressors, ni l’Estat espanyol, successor del règim instaurat pels colpistes de Franco, no
han assumit la seva obligació de rescabalament simbòlic i material pel dolor i el terror
escampats per les seves tropes.
Ans al contrari, la impunitat de què han gaudit els partidaris del franquisme dins les
fronteres espanyoles s’ha estès amb el pas del temps als països perdedors de la II
Guerra Mundial, obligats a compensar tots els països víctimes del seu bel·licisme, però
no als pobles d’aquest estat.
Davant la passivitat i el capteniment poruc de les institucions catalanes fins ara, i la
complicitat continuista de les espanyoles, ha de ser la societat, la mateixa que va patir
els horrors dels bombardeigs, dels assassinats en massa i de dècades de repressió, la
que exigeixi reparació pels crims de lesa humanitat, comesos entre 1936 i 1939 per les
tropes enviades per Mussolini i Hitler al costat dels insurgents franquistes.
Per aquestes raons:
En aplicació dels principis de Reconeixement, Reparació i Garantia de No Repetició els
signataris del manifest “Bombes d’Impunitat” EXIGEIXEN que els estats Alemany i Italià
1.- Admetin la seva responsabilitat institucional per la intervenció de les seves tropes
en la guerra espanyola.
2.- Acceptin rescabalar simbòlicament i materialment les poblacions agredides.
3.- Sotmetin les seves polítiques de defensa i comercials a l’esmentada garantia de no
repetició.
I ADRECEN la mateixa exigència a les institucions de l’Estat espanyol, continuadores del
règim colpista del general Franco.
Atès que els barcelonins i barcelonines van ser víctimes innocents dels bombardeigs
feixistes,
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL
El Plenari del Consell Municipal de Barcelona acorda:
Primer.- Adherir-se al manifest “Bombes d’impunitat” i donar suport a les entitats que
el subscriuen, així com secundar la seva presentació davant els consolats d’Itàlia i
d’Alemanya a Barcelona i la delegació del Govern espanyol a Catalunya.
Segon.- Formular, en col·laboració amb les associacions, demandes concretes de
rescabalament en aquells casos on encara existeixin edificis i parcel·les de la ciutat
afectats per les conseqüències dels bombardeigs o la confiscació feixista.
Tercer.- Estudiar des dels propis serveis jurídics possibles demandes per la via civil o
contenciosa administrativa envers les institucions alemanyes, italianes i espanyoles
pels danys causats.
Quart.- Revisar totes aquelles accions judicials passades que l’Ajuntament de
Barcelona hagi iniciat en el sentit d’aquesta declaració i donar-les-hi la continuïtat que
es mereixen, així com col·laborar amb la Generalitat de Catalunya en totes aquelles
accions possibles.
Cinquè.- En aquest context, donar suport al Pla de Foses que el Govern de la
Generalitat de Catalunya ha iniciat enguany, com acció indispensable per a la
recuperació de la memòria històrica del país i de record de les víctimes de la guerra.
Barcelona, 24 d’abril de 2017

Grup Municipal d’Esquerra
Republicana de Catalunya
Plaça Sant Jaume, 1
Edifici nou 4a planta
08002 Barcelona
T. 93 402 78 95
gruperc@bcn.cat